dijous, 13 de gener del 2011

Falsos mites i tòpics


    Hi ha certs punts que s’acostumen a desconèixer per aquells que no són aficionats al poker i que seria interessant destacar:
    • Sort
      La gent que desconeix el joc acostuma a caure en el tòpic de dir que en el fons només es necessita sort, perquè no oblidem que és juga amb cartes i depèns d'un percentatge elevat d'atzar; però si fos així, com és possible que a les grans finals dels tornejos més importants gairebé sempre hi ha els mateixos? És possible que un jugador guanyi més d'una dotzena de tornejos només amb el factor sort? Sota el punt de vista de qualsevol persona amb suficients coneixements en l'àmbit del poker dirà que no.
      Perquè sí que és veritat que pots tenir un cop de sort i d'una mà que tenies gairebé perduda en un segon passis a tenir-la guanyada, però que passi això en un torneig d'uns 5 dies on els jugadors juguen milers de mans durant més de 8 hores de joc és impossible.

    • Pel·lícules

      A les pel·lícules surt i agrada molt això de que un noi passi de ser pobre a ser multimillonari gràcies a una partida de poker, o que un agent secret arruini a l'enemic nº1, o que uns vells fumadors alcohòlics quedin per saldar deutes...
      Se'ns pinta com a ludòpates, però en la gran majoria de casos no és cert. Juguem per diversió, com a hooby, no per necessitat ni per jugar-nos els estalvis. Sempre s'ha dit que es jugui amb els diners que no es necessiten.

      Mel Gibson a Maverick, Daniel Craig a 007 Casino Royale i John Malkovich a Rounders.

      El típic perfil de jugador professional de poker és el d'un home (cada cop hi ha més dones però segueixen sent minoria) d'entre 25 i 45 anys amb estudis universitàris, principalment de la branca numèrica, ja que per tal d'arribar  a l'èxit es necessita molta habilitat mental i habilitat numèrica.

    • Legalitat

      Perquè per poder jugar legalment a Espanya hem d'anar al casino a gastar-nos (generalment) a partir de 200€ (cosa que molts dels amateurs no estem disposats a fer sovint). Jugar-se 2-3€ amb els amics a un bar està castigat amb multes que van dels 300 € per jugador fins a 60.000 € per l'establiment. Un dels motius pels quals és només legal en casinos és el fet de recaptació d'impostos.
      Cal afegir que per poder jugar legalment cal tenir més de 18 anys i en alguns llocs més de 21 (com Nevada-Las Vegas).



      A altres llocs com el nord d'Europa o els EEUU es pot jugar tranquilament a qualsevol lloc i a més a més es veu el poker com a un joc d'èlit i té un repercussió molt més important i sense tanta connotació negativa.
      Perquè per poder veure poker per TV has d'esperar-te a altes hores de la matinada, en canvi fan "tele-basura" a totes hores, cosa que penso que no ajuda precissament a l'educació o al desenvolupament de la gent.



    Bé finalment us deixo amb un anunci d'una sala de poker on-line (Full Tilt Poker):



    We play for big pots, small stakes and the chance to say "read 'em and weep". For the weekends, the all nighters and the lunch hour. We play for the legends and for the unknowns who dream of winning it all. For the bad beats and the pocket kings we sometimes have the sense to fold.


    Juguem pels grans premis, les petites apostes i l'oportunitat de dir "mira-les i plora". Pels caps de setmana, les nits en blanc i l'hora de dinar. Juguem per les llegendes i pels desconeguts que somien en guanyar-ho tot. Per les jugades desafortunades i la parella de reis que a vegades no té sentit jugar-les.


    6 comentaris:

    1. Hola Sergi!! Primero quiero felicitarte por tu blog, ya que lo leo mucho.

      Ya sabes que una de mis aficiones es el poker. Pues he investigado y hay partidas de sit&go empezando por 30€ todos los domingos!!!

      Asi que alguna vez tendremos que ir a probar.

      ResponElimina
    2. OK merci!!
      Va bé saber això dels 30€, merci per l'aportació.
      Sabia d'algun dijous a partir de 50€ però hi ha poques places, per lo general es veu que acostuma a ser més car.
      Quan no tinguem examens una escapadeta la podriem fer!

      ResponElimina
    3. Hola!!
      M'agrada molt el teu blog; disseny, informació...

      Que men'n dius de l'adicció? Perquè creus que ho és? Jo tinc els meus dubtes...


      Gràcies!

      ResponElimina
    4. Gràcies pel comentari!
      Respecte al tema de l'adicció crec que és força delicat. El poker en sí no és perillós, és perillós l'ús que en facis; és com els cotxes: no són perillosos, però si resulta que vas a 160 km/h doncs sí que ho és.
      El que sempre s'ha dit és que si es juga amb diners, jugar amb aquells que no es necessitin, allò de jugar com a mètode de guanyar-se la vida és un mite. Aquells que són professionals i quesí que poden viure del poker i juguen tornejos amb una inscripció molt alta, la major part no la paguen ells, sinó la companyia que els patrocini.
      Tot i així sí que penso que per tal de poder jugar amb força freqüència i amb quantitats altes cal tenir el cap ben clar per no caure en la ludopatia (si jugues 5€ al mes no crec que passi res, si te'n jugues 50 cada setmana està clar que és molt diferent).
      Merci per passar-te per aquí!

      ResponElimina
    5. Buenas noches Sergi!
      Hasta hace poquito no sabía jugar, pero mi suegro fue campeón a nivel español de Poker (hace ya algunos años, todo hay que decirlo). Lo que si que he visto es que hay distintas formas de jugar:
      -O bien con 5 cartas sobre la mesa y 3 en mano
      -O al revés
      Lo que si que sé es que es cuestión de suerte, y que nunca me gustaría jugarlo de forma real porque gasto de forma descomunal (porque como las fichas del juego no es dinero real...)
      Pero pienso que es adictivo y agotador porque las partidas son INTERMINABLES!
      Me ha parecido un blog muy muy interesante!!
      Muchísimas gracias!!

      ResponElimina
    6. Buenas!

      Bueno la verdad es que hay un montón de modalidades (Five-Card Stud, Omaha, Texas Hold'em, Razz, Seven-Card Stud, Poker Tapado o de descarte...). Creo que te debes referir al Texas (5 cartas en mesa y 2 por jugador), ya que es la modalidad más jugada y popular de todas.

      En cuanto a la suerte sólo tienes que pedirle opinión a tu suegro, y más si ha sido campeón a nivel español (¡le felicito!). Si todo fuera suerte ¿cómo es posible que haya jugadores que han ganado 6-7 torneos de más de mil personas cada uno?

      Respecto al tema del gasto descomunal estoy de acuerdo que jugar regularmente legalmente es muy caro, pero siempre te queda la opción de jugar con los amigos o por Internet. El tema de Internet es interesante porque puedes jugar sin dinero o a partir de 10 céntimos.

      ¿La adicción? Bueno hay de todo...

      Gracias por el coment! ;)

      ResponElimina