Els “Messi, Xavi i Iniesta” del poker mundial i espanyol

L’entrada d’avui m’agradaria dedicar-la a alguns dels jugadors professionals de poker més bons que hi ha actualment. Va passar recentment amb la Pilota d’Or, on hi havia discrepàncies per veure quin dels nominats era el millor i cadascú tenia arguments diferents.

En aquest cas em basaré en un criteri totalment subjectiu, ja que si bé és cert que hi ha jugadors que han guanyat més diners o més tornejos, m’agradaria destacar aquells que han estat sota el meu punt de vista, influents en el món del poker.

En alguna altra entrada he comentat que el típic perfil de jugador professional de poker és el d’un home (més que dones) d’entre 25 i 45 anys amb estudis universitaris de la branca numèrica. Bé anem a veure si en aquests casos es compleixen o no.

A nivell internacional:

Phil Ivey

Va néixer a California (1/2/1976, 34 anys) però sempre ha viscut a Nova Jersey. Va començar a jugar a poker amb el seu avi, qui li va ensenyar tots els secrets del poker i els perills que comportava.

A les WSOP* de l’any 2000 va aconseguir arribar a dos taules finals i va guanyar el seu primer braçalet**. Per poder guanyar el torneig va haver d’enfrontar-se a grans mites del poker com Phil Hellmuth o Amarillo Slim.

Actualment té 8 braçalets de la Serie Mundial (és el jugador més jove en haver-los aconseguit, ja que ho va fer amb 33 anys, des dels 23 el primer fins als 33 l’últim). Patrocinat per FullTilt Poker.

La seva pàg. web és: http://www.philivey.com/es/

* WSOP: World Series Of Poker, torneig més important del món, hi juguen milers de persones i el premi acostuma a rondar entre els 5 i 10 milions de dòlars.

** Braçalet: més que el premi en metàl·lic, és el premi simbòlic que és dóna al guanyador de cada una de les etapes del WSOP. Simbòlicament equival a qualsevol medalla d’or guanyada en uns JJOO.

Daniel Negreanu

Neix el 26/7/1974 (36 anys) a Toronto, tot i que els seus pares eren immigrants romanesos. De ben petit va començar a jugar a snooker (billar) fins que als 15 anys va aprendre a jugar a poker.

Amb 22 anys vivint a Las Vegas es va arruïnar i va haver de tornar cap a Toronto.

Tot i així va decidir tornar-hi i ha fet una gran fortuna. És molt conegut (a part pels tornejos i premis guanyats) per la gran capacitat que té a l’hora de llegir les cartes del rivals i endevinar-les segons com aquests les juguin.

Patrocinat per PokerStars.

La seva pàgina web: http://www.fullcontactpoker.com/

  

Gus Hansen

Apodat “El Gran Danès”, nascut el 13/2/1974 a Copenhague (36 anys).

Aficionat a l’estudi de les matemàtiques, fet que sense cap mena de dubte l’ha ajudat durant la seva trajectòria professional.

Abans de dedicar-se al poker va ser un dels millors jugadors del món jugant al backgammon. Va mudar-se a Nova York per poder jugar professionalment en els circuits, però va veure que no hi havia suficients diners com per poder viure del backgammon, i llavors va fer el salt al món del poker.

Els premis més importants que ha guanyat són el Caribbean Adventure (2004), el Poker Superstars Invitational Great Final (2005) i els Aussie Millions Main Event (2007).

Patrocinat per FullTilt Poker.  http://www.gushansenpoker.com/

A nivell nacional:

Leo Margets

Va néixer a Barelona el 10/8/1983 (27 anys). Parla 5 idiomes i té estudis en les àrees d’economia, negocis i màrketing.

El seu primer èxit va ser durant un campionat de poker universitari, que va aconseguir guanyar.  Tot i ser una de les poques dones que s’hi dedica, ha aconseguit molts més èxits que altres jugadors homes. És un referent del poker espanyol.  Va sortir en l'anunci d'Estrella Damm (La feina ben feta). 

A part dels premis en metàl·lic, ha aconseguit dos fites:

• Ser el primer jugador espanyol en quedar en el lloc 27è en les WSOP* (2009).
•  “Last Woman Standing”. En el mateix torneig anterior (WSOP 2009) va ser la última dona en caure eliminada.

Patrocinada per 888. La seva pàg. web és: http://www.leomargets.com/

Entrevista de Buenafuente a Leo Margets (a partir del minut 2 del primer vídeo):

Raúl Mestre

Conegut com SirDonald, València (15/4/1982, 28 anys). Va començar a jugar on-line quan cursava la carrera de Química, on els seus coneixements de probabilitat i teoria de joc, li van donar un avantatge significatiu.

Se’l coneix no només pel seu ampli palmarès sinó també per la quantitat de seguidors que tenen els seus blogs i les seves intervencions en fòrums i articles.

Patrocinat per Educa Poker.
http://raulmestre.com/

Juan Maceiras

Fill i germà de jugadors de poker. És un dels espanyols amb més guanys de tots els temps. Va néixer el 17/6/1984 a Galícia (26 anys). És conegut amb el sobrenom de “locoboy”.

Degut a les seves qualitats com a futbolista va rebre una beca per poder anar a estudiar Dret a EEUU, país on es va endinsar més profundament al món del poker.

El seu pare va guanyar un parell de vegades el Sunday Million (torneig on-line de prop de 1,5 milions de dòlars). Llavors va decidir pagar-li al seu fill l’entrada per l'EPT de Barcelona (European Poker Tour) guanyant així uns 60.000 €.

Patrocinat per PokerStars.  http://locoboy.intellipoker.es/

_______________________________________________________________

Per més informació i biografies a: http://www.wikipoquer.es/Categoría:Biografías

Falsos mites i tòpics

Hi ha certs punts que s’acostumen a desconèixer per aquells que no són aficionats al poker i que seria interessant destacar:

• Sort
  
  

  
  
  La gent que desconeix el joc acostuma a caure en el tòpic de dir que en el fons només es necessita sort, perquè no oblidem que és juga amb cartes i depèns d'un percentatge elevat d'atzar; però si fos així, com és possible que a les grans finals dels tornejos més importants gairebé sempre hi ha els mateixos? És possible que un jugador guanyi més d'una dotzena de tornejos només amb el factor sort? Sota el punt de vista de qualsevol persona amb suficients coneixements en l'àmbit del poker dirà que no.
  Perquè sí que és veritat que pots tenir un cop de sort i d'una mà que tenies gairebé perduda en un segon passis a tenir-la guanyada, però que passi això en un torneig d'uns 5 dies on els jugadors juguen milers de mans durant més de 8 hores de joc és impossible.
  
  

• Pel·lícules
  
  
  A les pel·lícules surt i agrada molt això de que un noi passi de ser pobre a ser multimillonari gràcies a una partida de poker, o que un agent secret arruini a l'enemic nº1, o que uns vells fumadors alcohòlics quedin per saldar deutes...
  Se'ns pinta com a ludòpates, però en la gran majoria de casos no és cert. Juguem per diversió, com a hooby, no per necessitat ni per jugar-nos els estalvis. Sempre s'ha dit que es jugui amb els diners que no es necessiten.
  
  
  
  Mel Gibson a Maverick, Daniel Craig a 007 Casino Royale i John Malkovich a Rounders.

  
  

  El típic perfil de jugador professional de poker és el d'un home (cada cop hi ha més dones però segueixen sent minoria) d'entre 25 i 45 anys amb estudis universitàris, principalment de la branca numèrica, ja que per tal d'arribar  a l'èxit es necessita molta habilitat mental i habilitat numèrica.

  
  

• Legalitat
  
  
  Perquè per poder jugar legalment a Espanya hem d'anar al casino a gastar-nos (generalment) a partir de 200€ (cosa que molts dels amateurs no estem disposats a fer sovint). Jugar-se 2-3€ amb els amics a un bar està castigat amb multes que van dels 300 € per jugador fins a 60.000 € per l'establiment. Un dels motius pels quals és només legal en casinos és el fet de recaptació d'impostos.
  Cal afegir que per poder jugar legalment cal tenir més de 18 anys i en alguns llocs més de 21 (com Nevada-Las Vegas).
  
  
  
  
  
  A altres llocs com el nord d'Europa o els EEUU es pot jugar tranquilament a qualsevol lloc i a més a més es veu el poker com a un joc d'èlit i té un repercussió molt més important i sense tanta connotació negativa.
  Perquè per poder veure poker per TV has d'esperar-te a altes hores de la matinada, en canvi fan "tele-basura" a totes hores, cosa que penso que no ajuda precissament a l'educació o al desenvolupament de la gent.
  
  
  

Bé finalment us deixo amb un anunci d'una sala de poker on-line (Full Tilt Poker):

We play for big pots, small stakes and the chance to say "read 'em and weep". For the weekends, the all nighters and the lunch hour. We play for the legends and for the unknowns who dream of winning it all. For the bad beats and the pocket kings we sometimes have the sense to fold.

Juguem pels grans premis, les petites apostes i l'oportunitat de dir "mira-les i plora". Pels caps de setmana, les nits en blanc i l'hora de dinar. Juguem per les llegendes i pels desconeguts que somien en guanyar-ho tot. Per les jugades desafortunades i la parella de reis que a vegades no té sentit jugar-les.

Apostem!

Fins ara s’ha explicat com es jugava i qui guanyava, seguint les regles bàsiques. Ara cal saber el procés d’una partida de poker.

Hi ha 4 rondes d’apostes:

• Pre-flop: un cop s’ha repartit dues cartes a cada jugador, tots aquells que vulguin jugar han de fer la seva aposta.
• Flop: apareixen 3 cartes comuns a la taula, posteriorment aquells que hagin apostat en la ronda anterior fan una altra ronda d’apostes.
• Turn: apareix una altra carta comú a la taula i es fa una altra ronda d’apostes amb aquells jugadors que encara segueixin “vius” en la jugada.
• River: surt la última carta comú (la cinquena) i els jugadors fan la última ronda d’apostes.
• Showdown: un cop tots han acabat d’apostar cada un ensenya les seves dues cartes personals i es veu qui ha aconseguit la millor jugada.

Abans de cada ronda es “crema” una carta de la pila de cartes no repartides, és a dir, que abans de mostrar les cartes comuns, la de sobre de la pila s’aparta.

Al principi d’una partida cal fer un sorteig per veure qui serà el dealer (botó). Aquesta persona determina el repartiment de cartes i el torn de d’apostes de cada jugador (sempre seguint l’ordre de les agulles del rellotge). Aquest jugador sempre serà l’últim en parlar. La posició del dealer es desplaça un lloc cap a l’esquerra després de cada mà.

Les dues persones que tingui a l’esquerra seràn les encarregades de fer les cegues. Les cegues són dues apostes mínimes i obligatòries que han de fer aquests dos jugadors al pre-flop. La quantitat a apostar s’acorda abans de començar a jugar, però la cega gran sempre ha de duplicar la petita.

Pel repartiment de cartes es comença repartint-ne una a la cega petita fins a donar la volta a la taula i repartir la segona.   

A l’hora d’apostar hi ha 4 opcions:

• Retirar-se: Fold. Decidir no jugar amb aquelles dues cartes que t’hagin tocat i esperar-se a la següent mà per entrar al joc.
• Passar: Check. Apostar 0 fitxes i veure la següent carta sempre i quan ningú hagi fet cap aposta anteriorment.
• Apostar: Bet / Raise. Si els jugadors que parlen abans que tu no han apostat i tu ho decideixes fer. Generalment l’aposta mínima serà el valor de la cega gran.
• Envidar: All in. Apostar totes les fitxes de les que disposes.

Bé, fem un exemple per veure si s’entén millor:

Es reparteixen dues cartes per jugador. El jugador 1 exerceix de Dealer, i per tant sempre serà l’últim en parlar. El 2 i 3 han de fer les apostes obligatòries (cegues), per exemple 15 i 30. A partir d’ells (del 4 fins a l’1) els altres jugadors han de decidir si igualen l’aposta de la cega gran, la pugen o es retiren.

Suposem que el jugador 4 vol pujar l’aposta a 50; llavors la resta de jugadors poden igualar a 50, pujar o retirar-se. Imaginem que tots es retiren i només queden a la taula els jugadors 1,2,3,4, que han apostat 50 fitxes cada un.

Ara tocaria la ronda anomenada Flop, on apareixen tres cartes comunitàries. Tocaria una altra ronda d’apostes començant pel jugador 2 (perquè està a l’esquerra del Dealer). Suposem que els jugadors 2 i 3 passen, el jugador 4 aposta 50 i només l’iguala el jugador 1 (els altres dos jugadors es retiren).

Només queden vius en el joc els jugadors 1 i 4. Apareix una altra carta comunitària (Turn) i es fa una altra ronda d’apostes, on comença parlant el jugador 4 (el Dealer sempre parla últim).

Tots dos fan les seves apostes i apareix la última carta comunitària (River). Es fa la última ronda d’apostes i tots dos jugadors mostren les seves dues cartes. Guanya les fitxes que s’hagin apostat el jugador que tingui la millor combinació possible.

A més a més cal destacar...

Observacions sobre l'entrada anterior:

• En cas que dos o més jugadors tinguessin la mateixa jugada guanyaria qui tingués la mà més alta.
  Per exemple:
  Suposem que X té 10♥ i 9♣, i Y té 10♠ i 3♥. A la taula surt: 7♥  10♦   2♥   6♦   7♠. Qui guanyaria?
  Tots dos tenen dobles parelles (X la té de 10♥  10♦ 7♥  7♠, i Y de 10♠ 10♦ 7♥  7♠), però com que hem dit que s’agafen les 5 millors cartes, per X agafariem 10♥  10♦ 7♥  7♠  9♣  i per Y 10♠ 10♦ 7♥  7♠  6♦.
  Així doncs aquesta mà la guanyaria el jugador X.

• Si a la taula anterior en comptes de sortir  6♦  hagués sortit J♦, els dos jugadors es repartirien la suma de les fitxes perquè tots dos tindrien dobles parelles de 10s i 7s, i la cinquena carta a utilitzar seria la J♦ comú per a tots dos.

• Pot passar que la millor jugada possible estigui a la taula, així doncs el total de fitxes apostes pels jugadors es repartiria entre tots els que han apostat.

• Tot i que la jugada s’anomeni “color”, no és la suma de 5 cartes del mateix color (vermell o negre) sinó del mateix pal (♠♣♥♦).

• En una escala, mai un as (A) pot quedar entre mig de les 5 cartes, és a dir que en cas que en una escala hi hagi un as, només pot ser: A,2,3,4,5 o 10,J,Q,K,A.

• Aquells que acostumin a llegir blogs o notícies de poker per internet veuran que molt sovint quan es parla de les cartes que hi ha hagut en una mà, no s'utilitzen els pals (♠♣♥♦) sinó que s'escriuen unes lletres al costat de cada carta (per exemple 10s  7h  10d  9c; que seria el mateix que10♠  7♥  10♦   9♣). Aquesta lletra és la inicial del pal dit en anglès.
  
  - Piques = Spades
  - Trèbols = Clubs
  - Cors = Hearts
  - Diamants = Diamonds

Regles bàsiques

El Texas Hold’em és la modalitat de poker més jugada. Les regles són bàsicament les mateixes que en totes les altres modalitats, però en cada una l’estructura és diferent.

Es juga amb una baralla de cartes anglesa, on hi ha 52 cartes composades de la següent manera: 2,3,4,5,6,7,8,9,10,J,Q,K,A de quatre pals diferents: ♠♣♥♦. No es fan servir els comodins i s’utilitzen unes fitxes per fer les apostes.

El joc consisteix en aconseguir la millor combinació de 5 cartes possible i emportar-se les fitxes que els rivals hagin apostat.

Cada jugador disposa de dues cartes (només ell sap quines són), i a la taula n’apareixen 5 de destapades comuns que la resta de jugadors poden utilitzar per lligar la millor jugada possible. Així doncs podriem dir que cada jugador té la suma de 7 cartes: 2 de seves i 5 comuns. D’aquestes 7 cartes, cadascú farà servir les 5 millors per aconseguir la millor combinació possible.

Aquí es mostra l’ordre d’importància d’una mà:

Fem un exemple:

Suposem que al jugador X se li ha repartit: 3♥ i 4♥. Al jugador Y li ha tocat K♠ i 10♣. A la taula com a cartes comuns ha sortit:  6♥   9♥  J♥   Q♣  7♦.

Si tenim en compte que guanya la millor combinació de 5 cartes, en aquest cas guanyaria el jugador X perquè tindria 5 cartes del mateix pal (color: 3♥   4♥   6♥  9♥  J♥), mentre que el jugador Y tindria 5 cartes consecutives (escala: 9♥   10♣  J♥   Q♣   K♠).

Abans de jugar cal saber...

Hi ha diferents modalitats de poker. Les més populars són: el poker tapat (o 5-Draw), l’Omaha, i el Texas Hold’em. Totes les modalitats es regeixen pel mateix criteri a l’hora de decidir el guanyador.

Es juga amb fitxes, que prèviament hem canviat per diners. Quan s’acaba el joc aquestes es canvien per l’equivalent monetari.

El poker es pot jugar presencialment o on-line, tot i que presencialment només sigui legal jugar-lo en casinos. Normalment es juga en taules d’entre dos i deu jugadors, i no té cap durada predefinida.

Abans de cada partida cal establir el volum de les apostes (Pot Limit o No Limit) i el tipus de partida (Cash, torneig o Sit&go).

A l’hora d’apostar es segueixen unes normes: amb el Pot Limit el jugador pot apostar com a màxim la suma de totes les fitxes anteriorment apostades; mentre que en el No Limit, no hi ha cap xifra màxima a l’hora d’apostar. En tots dos casos sempre hi ha un mínim d’aposta obligatori.

Els diferents tipus de partida són: Cash, torneig i Sit&go.

• Cash vol dir que cada jugador comença jugant amb el volum de fitxes que vol (sempre dins d’uns marges depenent de la resta de jugadors), i un cop arribi el moment de quedar-se sense fitxes, té l’opció de tornar a entrar en el joc comprant unes noves fitxes (el que s’anomena re-buy). Aquest tipus s’acaba quan cada jugador decideix sortir de la taula.
• En un torneig tothom entra amb el mateix número de fitxes, i un cop les perds ja no pots continuar jugant. Els jugadors es van eliminant entre ells fins que arribi un moment on només en quedi un. Donat el cas que poden arribar a jugar centenars de persones en un mateix torneig, només es fan en casinos. El guanyador no s’emporta tots els diners recollits, sinó que es reparteixen de manera equitativa entre els últims jugadors eliminats.
  Els dos tornejos més importants del món són:
  
  
  
  
  
• Un Sit&go té la mateixa estructura que un torneig però el número de jugadors és molt més reduït (al voltant de 10). Normalment el repartiment del premi es fa de la següent manera: 50% el guanyador, 30% el segon, i 20% el tercer.

Introducció al món del poker

En els últims anys, d’entre les diferents formes d’oci, hi ha hagut un fort increment en l’interès pel poker (i en especial per una de les seves variants: el Texas Hold’em), sobretot entre grups d’estudiants i gent jove (majoritàriament nois).

Molta gent que no coneix massa el tema, pot tenir una imatge associada al poker d’una habitació fosca, plena de fum de tabac i alguna beguda alcohòlica, amb homes d’edat avançada d’aspecte força deixat jugant-se els calés.

Però la realitat és ben diferent.

El poker és un joc de cartes dels anomenats “d’apostes” on a partir del repartiment d’un número de cartes a cada jugador, guanya qui té la millor combinació possible.

Un dels motius pel qual el poker s’ha fet més popular que altres jocs de cartes, també basats en apostes, atzar i engany, és el fet de que és un joc prou simple perquè el pugui entendre qualsevol persona, però al mateix temps té un component de dificultat i complexitat que el fa especial.

Altres motius pels quals ha triomfat tant són:

•  No és un joc purament d’atzar (tot i que tingui un paper important), sinó que es basa més en l’estratègia i l’habilitat (a diferència de jocs com la ruleta).
•  Al ser un joc de cartes és fàcil de jugar a qualsevol lloc (només es necessiten cartes i fitxes), i hi poden jugar tot tipus de persones, sense tenir en compte ni edat ni sexe, i de manera mixta.
• És ràpid de jugar, ja que en cada mà és té una nova oportunitat de guanyar o perdre.
• Requereix concentració i observació, per poder conèixer les possibles jugades dels rivals basant-nos en la seva forma de jugar i el seu comportament, convertint-se així en un aspecte clau a l’hora de prendre decisions.
• Últimament hi ha hagut un boom en el poker on-line, on es pot jugar fàcilment per Internet apostant amb diner fictici (tot i que també s’hi jugui amb diner real). És una de les millors maneres d’aprendre a jugar-hi.

Aquest blog anirà dedicat principalment al Texas Hold’em No Limit, la modalitat més jugada del poker.